Any

Gènere

Obra

Estrena

1969

Teatre de màscares

Màscares i movement

Teatro Romea. Barcelona

La presentació es va fer en el marc dels llavors "Dilluns del Romea", cicle i teatre que dirigia Carles Lloret. Aquella nit del 22 de setembre de 1969 havia gran expectació. I amb el teatre de gom a gom, el públic va descobrir una cosa que per a ells llavors era molt nou i que va ser el presenciar un espectacle en la seva gairebé totalitat dedicat a l'art del port de la màscara.

 

Clamorosa reacció de públic i crítica, sorpresos en veure les màscares tradicionals de carnaval de les festes de Catalunya, per primera vegada en escena, i procedents gairebé íntegrament dels tallers del Ingenio de Barcelona.

 

Amb aquest espectacle obríem una nova etapa del que serien els espectacles de la companyia "Els Comediants" durant unes dècades. És bo sentir, i aquesta és la principal funció del pioner, de l'Oteador que entreveu nous horitzons en el món de la creació escènica, és bo, repeteixo, perquè això m'ha passat sovint a través de la meva trajectòria, el prendre més interès en descobrir les mines de metalls preciosos que no el muntar les indústries d'explotació del que es pot anar extraient.

 

No voldria passar per alt aquest espectacle sense demanar d'ell alguns aspectes que s'anunciaven ja com premonitoris del que posteriorment serien grans troballes. Em refereixo específicament a una breu peça titulada "La Pantera" i que quaranta anys més tard m'he trobat algun espectador que em recordava l'impacte que va causar en ell aquest breu treball de moviment.

 

 Em refereixo a Mario Gas amb qui vaig tenir el gust de treballar recentment com a actor per a una obra estrenada al Teatre Lliure de Barcelona. Pas a relatar literalment el que en realitat succeïa dins d'aquell llavors la meva jove cos.

 

Reclinat a terra, el cos pantera-home alça lentament el braç esquerre fins a la posició vertical obrint tot seguit el puny tancat fins l'extensió dels dits de la mà. Ja de per si, aquest breu gest comportava, podríem anomenar-la, una dicotomia física que participava de les dues essències: ésser humà i ser pantera.

 

Amb el transcurs dels anys he arribat a entendre l'enorme privilegi de què gaudim en aquest planeta i que mai hauríem d'oblidar, i que és la capacitat de viatjar cap a l'essència de qualsevol manifestació de la creació.

 

És de per si un mer goig de fusió i de coneixement, i no crec que hi hagi una altra entitat viva a la natura que tingui aquesta privilegiada capacitat de transsubstanciació, aquesta enorme disponibilitat que a alguns els pot semblar debilitat, és en realitat el que més ens s'acosta a sentir-nos, com deia abans, éssers privilegiats de la creació.

 

La pantera herguía seu cos dins del que adivinaríamos ser una gàbia del parc zoològic i responent als seus impulsos vitals d'iniciar una jornada per assolir fructíferament o no alguna presa. En ella, en aquest selvàtic animal, l'impuls programat en els seus gens era superior a la consciència de sentir-engabiat per l'home. Així d'esquerra a dreta, entre el que se suposava ser els límits laterals de la gàbia, deambulava rutinàriament fregant davant la seva vista els barrots de la seva presó. Per descomptat res del que s'ha explicat era visible com no fos el simple moviment entre altiu i resignat de la seva absent dinàmica (deambular). Després d'un moment de paroxisme a dreta i esquerra, la resignació guanyava a l'altivesa i aquí s'abandonava un cop més en el paviment d'aquella imaginària cel·la.

 

Aquella pantera ens havia comunicat alguna cosa molt intrínsec i com venint de qui coneix l'artifici de les nostres pròpies limitacions. És per a mi, ara vist en la distància, la peça de MÀSCARES I MOVIMENT que ressalta amb més interès ja que, com veurem en la consecució de l'itinerari, portava ja el germen del que dotze anys més tard arribaria a ser L'HOME URBÀ i del qual parlarem més tard en aquesta exposició. Aquesta pantera ja portava l'ADN d'un treball que continuaria durant dècades.

 

L'estrena al teatre Romea de MÀSCARES I MOVIMENT va tenir un celebrat epíleg que va ser la col·laboració amb la llavors també incipient companyia de titelles "La Claca" de Joan Baixas i Teresa Calafell.

 

Tots era la primera vegada que presentàvem el nostre treball en un escenari a la italiana i de gran aforament. En aquest número en què combinàvem les titelles de guant en un escenari de guinyol i que simbolitzava el poder, comentava l'ardit de llançar al populatxo, representats per Celia i jo mateix, per tant "màscares", una pilota de futbol perquè es distraguessin i s'oblidessin de les seves reivindicacions.

Programa de l'espectacle, Teatro Romea, 1969

PREMSA

 

 

Espectáculo más circense  que teatral, sin duda, pero de una innegable calidad, en relación con la ductilidad, la maestría, el dominio absoluto de la expresión corpórea de estos singulares artistas.

DIARIO DE BARCELONA. M.L.M. 26.09.69

 

El recital espléndido ofrecido por Vidal y Miss Booth está lleno de sutiles encantos, es de una singular variedad de matices y alcanza puntos de expresividad, realmente insospechados.

LA VANGUARDIA. M.R.26.09.69

 

 

El público  premió  su labor con aplausos constantes y realmente entusiastas. La inlgesa y el catalán son maestros en su difícil especdialidad de teatro de máscaras y movimiento.

EL NOTICIERO UNIVERSAL. José Martín.23.09.69

 

Escenifican lo más básico  de la naturaleza humana, lo que  afecta a "todo" hombre, en sus esferas más íntimas  y también en sus aspectos más primarios. Unos juegos van desde aprender la A a hacer de mantequilla.

EL CORREO CATALAN.B. 21.09.69

 

 

 Albert y Cee, gracias a un profundo estudio psicológico y a una increíble flexividad física, adaptan el cuerpo a la máscara. Es una labor paciente, obstinada, extenuante en algunos casos. Pero de resultados maravillosos.

 TELE/EXPRESS.Sempronio.09.09.69

 

 

 Aquí l'actor  no era aquell que tenim per costum de veure, sinò un artista que balla, mima, juga amb la veu, treu partit de tots els objectius que manipula, i té mig peu ficat al circ: en suma, un actor, i no un recitador.

PRESENCIA. Albert Boadella

PREMSA

Pdf. TEATRE. Han nascut dos grans artistes.Jordi Elias.ago/30/1969. Gerona

Pdf. LA VANGUARDIA ESPAÑOLA. "DILLUNS DEL ROMEA".EL espectáculo "Teatre de màscares i moviment. M.R. sep/26/1969

Pdf. DIARIO DE BARCELONA. Representación única de teatro de máscaras y movimiento. M.L.M. sep/26/1969

Pdf. TEATRAL. Teatre de màscares i moviment. Jordi Elias.

Pdf. EL CORREO CATALAN. LAS MASCARAS DE UNA INGLESA Y UN CATALAN. sep/21/1969

Pdf. TELEEXPRES.Tarde de máscaras . Sempronio.

Pdf. EL NOTICIERO UNIVERSAL. EN EL ROMEA  "Teatre de màscares i moviment". José Martín.sep/23/1969