Any

Gènere

Obra

Presentació

1986

Performance

L'aparició

Festival GREC. Barcelona

 

 

Estic conduint un cotxe pel carrer Pelai de Barcelona  i veig a l'esquerra les tanques publicitàries que ocupen el que més endavant seria la façana d’uns grans magatzems.

En plena campanya electoral, hi havia una pancarta de Felipe González aspirant a president i en d’altres figuraven uns banals anuncis de consum. Que divertit seria, em vaig dir, que en una d'aquestes pancartes, en comptes de la fotografia, s’hi veiés el personatge mateix, en viu, allà encastat.

Ho vaig a proposar a Marta Taché, en aquells moments directora del Festival Grec. Li va semblar una excel·lent idea, tant, que ho va programar com a espectacle inaugural del Grec'86.

Vam muntar la pancarta a l'estudi de la muntanya davant d'un prat ple de vaques pasturant indiferents la seva ració d'herba. És veritat que de vegades alguna em mirava d'una manera estranya, però vés a saber què pensava.

Va arribar el dia i, evidentment com sempre, la idea havia anat evolucionant, ja que el motiu en si era molt atractiu i es prestava a anar imaginant. És clar, a les pancartes es presenten les icones del consum, la política, etc. Doncs em presentaré encastat a la pancarta com el màxim, el-que-tot-ho-sap, la gran icona. A l'esquerra de la pancarta vam posar un cartell que deia: "Sóc la Solució".

A la part dreta vam fer instal·lar una chaise-longue folrada d'herba sintètica (a prova de vaques per als assajos) sobre un petit pòdium també folrat de paper que imitava la pell de lleopard.

Estirat a la chaise-longue, "l'Aparegut", ja que la performance es titulava “L'Aparició”, estava ben còmode, amb un bol ple de fruites i una capseta de cartró a la capçalera, de la qual tot somrient alliberava un colom blanc.

El públic podia accedir fins a la pancarta, situada a uns sis metres d’altura i contemplar de prop l'Aparegut, que els mirava somrient amb cara de bona persona i comprensiu. Ah, això sí, hi havia un guardaespatlles per si algú hagués gosat ofendre’l”.

Abans de començar, li havia dit: "Si veus que algú molesta l'Aparegut, tens la meva total autorització per reduir-lo dràsticament tirant-lo a terra i empènyer-lo escales avall mentre jo, evidentment, hauré mantingut el meu somriure de bonàs".

Però no va succeir res d'això, vés a saber si fou per l'impressionant aspecte d'aquell protector.

Al peu de la pancarta de l'Aparegut es podien adquirir tot tipus de records relacionats amb l'adoració de la seva persona. Per descomptat també s’oferien cabells en una capseta de plàstic, i s’assegurava que eren d’ell, però la veritat, no recordo d'on van sortir. També s’oferia aigua de la Plana en una ampolleta, lloc on s'assegurava que l’Aparegut feia els seus recessos espirituals. I encara es podia adquirir algun trosset de tela d'alguna peça del seu vestuari, igualment en una capseta segellada, a més d’altres bagatel·les.

És just esmentar la inestimable aportació de Toni Coromina, amb el seu humor i creativitat en tot el que va ser la imatge de L'Aparició i el disseny dels objectes de record.

Ens ho vam passar molt bé, inventant tot això.

Tres dies abans de la presentació, el fons de la pancarta va quedar cobert per un tapís de 20.000 clavells.

L'Aparegut venia a representar un d'aquells salvavides que ens ofereix la societat, el fet de poder-nos projectar en alguna cosa o en algú fora de nosaltres mateixos per intentar així escapar de l'anonimat, encara que el que es projecta a la icona sigui una cara i un cos que no són el nostre.

Qui va saber llegir aquesta performance es deuria mirar amb una actitud escèptica i foteta les campanyes de màrqueting dels polítics o altres éssers superiors que ens ajuden a oblidar-nos de nosaltres mateixos: els líders, les icones, etc.

És bo, davant d’un ésser humà, referir-se primer a la seva persona i en segon terme a la seva funció. Així li recordarem que no s'oblidi de tot allò que té en comú amb nosaltres; en el monòleg del Mercader de Venècia, William Shakespeare ens diu: “¿Si em punxen, no em fa mal igual que a tu?”...

 

 

 

 

FITXA  ARTÍSTICA

 

Concepte i direcció

Director de producció

Ajudant de direcció

Ajudant de producció

Iconografia

Animació

Il.luminació

Fotografia

Col.laboració gràfica

Realització vestuari

Albert Vidal

Santi Vilzer

Cristina Vilaró

Angel Solà

Toni Coromina

Josep Albert Purgimon, Sonia Fontes, Lina Cunill

Cesc Feixa

Leopold Samsó

Toni Coromina

Anita Solà

Fotògraf  Leopold Samsó