CATALÀ

CATALÀ

español

español

english

english

Any

Gènere

Obra

Presentació

1990 SEVILLA

Performance

Canto telúrico a los cimientos del teatro

EXPO 90. Sevilla

PRESENTACIÓ



Feliç proposició la de Manolo Llanes a qui se li havia encomanat la direcció del que anava a ser el futur Teatre Central de la Illa de la Cartuja a l'Exposició Universal de Sevilla.

 

- Albert, s'està aixecant el teatre i hem començat ja pels fonaments. Podries fer una performance justament per aquest estadi de la construcció?

 

D'alguna manera, Manolo Llanes havia connectat amb l'etapa del XAMANISME INDUSTRIAL en què em trobava i aquesta vegada sí que encaixava plenament sent a més un estímul. No obstant això li vaig respondre:

 

- Molt bé, vinc a Sevilla, em dono un passeig pel lloc i et dic si se m'acut alguna cosa, sense cap compromís. Ara mateix no ho sé. Si et sembla bé, m'envies un bitllet d'avió.

 

El que havia de ser l'Expo de Sevilla es trobava a 18 mesos de la seva inauguració. En visitar els fonaments del Teatre Central, em va sorprendre la quantitat de màquines excavadores que operaven febrilment en el lloc. D'aquí vaig imaginar un ballet d'excavadores circumdant l'espai a ritme de pasdoble. Com oficiant tel·lúric em impregnaria i deixaria posseir per l'esperit d'un toro per a ser sacrificat i amb la seva sang aplacar així als esperits del lloc. A la imatge final d'aquest ritual i creant una metàfora de l'arrossegament de les mules, un helicòpter hizaba el cos jacent de l'oficiant que a uns 200m d'alçada i acompanyat per l'Orquestra Municipal de Sevilla, renaixia en un esperit alat que ballant als compassos del Vals de l'Alegria, desapareixia al cel.

 

En un intens mes de treball vam realitzar els assajos amb els més de noranta participants i amb l'estimable col·laboració de Maria Escobedo com a ajudant de direcció.

 

 

 

CERIMÒNIA DE BENEDICCIÓ

 

 

 

Processó de màquines

El oficiant seguit de les màquines excavadores en serena i ordenada formació, es dirigeix ​​al fossat tel·lúric on han estat implantats els fonaments.

 

 

Salutació ritual

Finalitzada la processó i en quotidià deambular, oficiant i màquines ocuparan els seus llocs davant del fossat tel·lúric iniciant llavors ia l'uníson la salutació ritual.

Palas alçades i oficiant alçat prostraran respectuosament la seva omnipresència.

Situat el oficiant al centre dels fonaments, pararan les màquines seus motors.

 

 

Ballet de màquines

Un breu i intens ballet de les màquines amb les seves pales averizará als presents sobre les delícies i vicissituds de l'esperit de l'home que celebra el sentit del seu treball.

 

 

Cant tel·lúric

Des del silenci creat després de les evolucions, les ressonàncies internes del cos humà invocaran a les divines forces de la terra que han acollit la implantació dels fonaments sol·licitant els seus benignes poders.

 

 

Dansa d'imposició de mans

Imposant les seves mans per cinc vegades sobre els fonaments, l'oficiant beneirà així aquesta obra de l'enginy i les quimeres humanes.

 

 

Marxa de la banda municipal

Des d'aquest recòndit i florit lloc abandonarà així Albert Vidal en espiral ascendent als seus semblants, evolucionant en els aires a ritme de vals.

 

 

Pluja de pètals de clavells

Pètals de clavells baixaran sobre tots aquells que amb la seva presència han contribuït a l'emplaçament i realització d'aquest futur temple a l'amor ia la comunicació entre els éssers humans.

PREMSA

Pdf. El periódico. "Albert Vidal, 20 años en busca de un lenguaje insólito".Gonzalo Pérez de Olaguer.25/11/1990

 

Pdf. La vanguardia. Vidal en las entrañas de un nuevo teatro. Santiago Fondevila. 22/11/1990. No.39137

Pdf. El diario 16. Sevilla 92. Un canto telúrico de Albert Vidal a los cimientos sirvió  de apertura del Teatro Expo. Javier Rubio. 21/11/1990. No.4869

Pdf. El correo. Albert Vidal inauguró en la Expo un nuevo "templo de la comunicación". Carmen Carballo. 21/11/1990