CATALÀ

CATALÀ

español

español

english

english

Any

Gènere

Obra

Presentació

1990

Performance

Las malignas raices del bien

Fossa d'un futur pàrquing al barri Salamanca. Madrid

PRESENTACIÓ

 

 

Un dia sortint de prendre copes amb Paco Carvajal, llavors director del Teatre Alfil, passem al costat d'un enorme esvoranc al barri de Salamanca, com d'uns trenta metres de profunditat i gran gairebé com un camp de futbol.

Sí, efectivament, havien iniciat les excavacions del que devia ser un futur pàrquing. Va Paco i em deixa anar:

 

"Vidal, has de fer una performance aquí, en aquest esvoranc."

Jo li vaig recollir el guant, seguint el joc, i amb la mateixa actitud li vaig respondre:

 

"Molt bé Paco, d'acord. Però en una setmana i tu ho organitzes". Ell no podia tirar per enrere, ni jo tampoc. La sort estava tirada.

 

Eren temps encara a Madrid on l'estela del seu alcalde Tierno Galván i el que va ser la moguda madrilenya, encara llançaven espurnes d'il·lusió creativa. Paco i el seu equip es van posar mans a l'obra amb una obstinació i energia difícils de descriure.

La veritat és que es va embolicar una de bona. Una cosa que jo vaig trobar divertidíssim. Se'n va anar a parlar amb el director de l'Orquestra de la Guàrdia Urbana i li va dir- que no era veritat perquè encara no hi havia ni parlat amb ella - que la regidora de cultura estava entusiasmada amb el projecte. Aconseguida l'aprovació del director de l'orquestra de la Guàrdia Urbana, li van faltar els minuts per anar a veure a la Regidora de Cultura: el contents que estaven amb la idea ja l'Orquestra de la Guàrdia Urbana i que per descomptat comptàvem amb l'aprovació de l'empresa constructora que com us imaginareu encara no havien ni parlat amb ells. Total que uns per altres van ser dient que sí, i el dia assenyalat que va ser efectivament al cap d'una setmana, havien allà càmeres de televisió, dues mil persones al voltant de la fossa, un camió d'obra i una excavadora que no sé ni d'on es treure, a punt per col·laborar amb el que estava anunciat com LAS MALIGNAS RAICES DEL BIEN. Ah! i m'he oblidat, per descomptat, la banda de vents i tambors de la Guàrdia Urbana de Madrid.

 

Ja abans de començar allò era una obra mestra de la producció pirata. No obstant això es veu que a última hora s'havien presentat els directius de l'empresa constructora pretenent anul·lar l'esdeveniment ja que havien estat els últims a assabentar-se. Estava jo concentrant a l'inici de la performance quan vaig veure a Paco baix a la fossa discutint iradament amb quatre vestits del Corte Inglés però per la distància no podia sentir res de la conversa. Quan després li vaig preguntar de què anava, em va dir que un que s'havia presentat com el director de l'constuctora volia parar l'esdeveniment i que en veure a 30 guàrdies urbans baixant la rampa, es va anar a exigir-los que intervinguessin però aquells senyors amb els seus plomalls i uniformes li van dir que ho sentien molt però que només havien vingut aquí a tocar la trompeta. Bé, que no van tenir més més els directius de marxar furibunds d'aquell lloc.

 

Així vaig poder lliurar-me plàcidament als déus d'aquella significativa performance en la qual encarnaria l'esperit d'una serp que després d'haver estat interrompuda en la seva letargia per la màquina excavadora és perseguida per ella fins aconseguir-la amb la seva pala. Després elevar-la a 8 metres d'altura va dipositar la Serp en un camió de terra que ascendiria la rampa amb Ànima de Serp Herguido sobre del cúmul de terra. Aquest va ser el primer ritual d'una sèrie de tres performances d'XAMANISME INDUSTRIAL que alliberava com oficiant posseït per les energies de la Serp. Al final del ritual alliberava un cant de lament i gemec al so d'un pas doble de la Banda Municipal de la Guàrdia Urbana. L'efecte va ser impecable i el públic no va poder reprimir acompanyar a cor aquest final amb un "torero, torero" fins a la desaparició del camió. Allò en una setmana havia estat un miracle. Visca el Art! La vida per davant i la flor de la vida són les obres d'art transmeses amb ofici.

 

 

DE LES MALIGNES ARRELS DEL BÉ

 

 

La societat constructora

Perforra l'espai tel·lúric

Per allotjar un pàrquing d'automòbils

Puresa i paradoxa urbana

Ballar i cantar al cor de les seves entranyes

Trepitjar extasiat la ferida profunda i penetrant

Amb crits d'amor i dolor

 

Celebrada la dansa ritual

La gran pala eruga entrarà a la plaça

Arrencant a dansaire i dipositant-

En el camió de runes

 

Aquest èxode de la consciència

Vindrà acompanyat per músics

En processó darrere del camió

Fins l'asfalt

 

Al llarg d'uns 300 metres

Podran apreciar atònits els transeünts

Aquesta estranya processó

De la nostra vivència contemporània