EL CANTO TELÚRICO. VOLUMEN IV. ESTEPA MONGOLA

Serpiente y  flor

Els meus amics de Barcelona, ​​quan havia tornat dels Himalayas indis i després d'haver enregistrat el primer disc de cant tel·lúric amb Jamiang Dorje, instrumentista de piwang, em comentaren sobre la similitud d’aquest cant amb les tècniques guturals del cant khuumi i Mongol.

Un impuls natural de curiositat i acostament em va portar a veure’m, passejant, un diumenge al matí, pels carrers d’Ulaanbaatar, capital de Mongòlia.

Era a principis de 1999 i la ciutat encara romania en el sopor anterior al despertar econòmic i social dels anys posteriors. L’amistat que em va oferir la reduïda colònia hispano-americana em va ajudar a establir ferms llaços amb la ciutat, ja que era el primer espanyol resident en aquest llunyà país del centre d'Àsia.

Aviat vaig poder iniciar uns primers assajos amb un instrumentista virtuós de Morin khuur, Chultem Batsaikhan, Artista Honorífic de l'Estat, considerat primera figura en el difícil art del Morin khuur. Posteriorment, es va incorporar als assajos Khorolnorov Amaraa, company de Batsaikhan en la mateixa Orquestra Nacional i igualment Artista Honorífic de l'Estat en la seva especialitat d'Ever Buree, un altre peculiar instrument de la tradició de Mongòlia.

Va ser durant els dos anys següents que realitzàrem els assajos i enregistraments.

Iniciar els cants sobre la trobada entre la serp i la flor del nenúfar constitueix una etapa important i imprescindible en la conclusió del “Mite de l'Adveniment del Príncep”, que vaig començar a escriure a principi dels anys 90 i que hauria de ser des de llavors punt de referència existencial i creatiu.

 

 

Cant 1. Flor de Loto

 

Flotando en las aguas primordiales

Se nutre tu vida en el limo de la muerte

Allí las más sutiles energías

Liberadas de la acción de existir

Se funden en tí, divina flor