EL CANTO TELÚRICO. VOLUMEN IV. ESTEPA MONGOLA

Serpiente y  flor

Els meus amics de Barcelona, ​​al meu retorn dels Himalayas indis i després d'haver gravat el primer disc de cant tel·lúric amb l'instrumentista de piwang, Jamiang Dorje, em comentaven sobre la similitud del cant tel·lúric amb les tècniques guturals del cant khuumii Mongol.

 

Un impuls natural de curiositat i acostament em va portar a veure passejant un diumenge al matí pels carrers de Ulaanbaatar, capital de Mongòlia. Era a principis de 1999 i encara la ciutat romania encara en el sopor anterior en despertar econòmic i social dels anys posteriors.

Entaular amistat amb la reduïda colònia hispà americana em va ajudar a establir ferms llaços amb la ciutat, sent el primer espanyol resident en aquest llunyà país del centre d'Àsia.

 

Aviat vaig poder iniciar uns primers assajos amb l'instrumentista virtuós de morin khuur, Chultem Batsaikhan Artista Honorífic de l'Estat i considerat primera figura en el difícil art del Morin khuur, posteriorment es va incorporar als assajos Khorolnorov Amaraa company de Ch.Batsaikhan en la mateixa Orquestra nacional i igualment Artista Honorífic de l'Estat en la seva especialitat d'ever buree, un altre peculiar instrument de la tradició Mongola.

 

Va ser durant els dos següents anys que realitzem els assajos i gravacions. Inicia aquests cants sobre la trobada entre la serp i la flor del nenúfar, constitueix una etapa important i imprescindible en la conclusió del Mite de l'Adveniment del Príncep que vaig començar a escriure a principis dels noranta i que hauria de ser des de llavors punt de referència existencial i creatiu.

 

Cant 1. Flor de Loto

 

Flotando en las aguas primordiales

Se nutre tu vida en el limo de la muerte

Allí las más sutiles energías

Liberadas de la acción de existir

Se funden en tí, divina flor