Inicio

Contacto

Reportajes fotográficos

Obras

Colaboraciones

Premios

Home

Contact

Photo sessions

Collaborations

Film& TV actor

Works

Inici

Contacte

Sessió de fotos

Col·laboracions

Film& TV actor

Obres

CATALÀ

español

english

Inici

Contacte

Sessió de fotos

Obres

Col·laboracions

Premis

Crítiques

Inici

Contacte

Reportatges  fotogràfics

Obres

Col·laboracions

Premis

Any

Gènere

Obra

 

2016/17

Peces curtes. Xarxes socials

Polítikus

 

 

“Polítikus” és un títol que engloba una sèrie de treballs cinemàtics on el comunicador es dirigeix ​​directament a l'objectiu de la càmera.

 

La realitat política i social es viu en aquests treballs a través d'un expressionisme tel·lúric que  viatja a les profunditats de l'ànima. El format correspon a un ajustat temps de percepció quan es navega per les xarxes socials, entès com un gènere en si mateix.

 

   Només el performer Joan Simó assistia a les filmacions, amb la seva presència canalitzava les claus essencials del tema a tractar.  En aquest cas, durant dos anys s’han anat succeint, a intervals d'una o dues setmanes, els enregistraments, fruit de la inquietud de llevar-se cada matí i veure, sorprès, la progressiva hegemonia d'una totpoderosa manipulació sobre l’atemorit i indefens ciutadà.

 

 El molt peculiar lloc on s'ha instal·lat el plató, una construcció fortalesa de principis del segle X, conserva memòries molt antigues, per això s’hi evita qualsevol tipus de maquinària o conducció que en pugui alterar les vibracions electromagnètiques. La il·luminació en tot moment ha estat la llum natural.

 

Presentem aquí una llista dels clips filmats fins ara, amb post producció d'Oriol Vilaseca.

 

TV 9NOU. Programa 7 dies.  Entrevistat per Jordi Molet.  14 desembre 2018

LA CULTURA FÒSSIL

 

 

Amb la cultura ens està passant quelcom de molt semblant com al que passa en el comerç. Per una banda, obres o productes molt distanciats de l'espectador o del consumidor en benefici d'una dinàmica de franquícies. De vegades, títols subrogats a companyies que es poden produir a diversos llocs a la vegada. A l'altre extrem, hi ha productes de proximitat que tot just suporten una economia de subsistència i de relació humana amb el destinatari. Culturalment, això es tradueix en concerts a taquilla inversa per sostenir paupèrrimes produccions. La cultura cada vegada més queda relegada a unes grans marques que un any i un altre  apareixen en els cartells de l'oferta d'arts escèniques. Així, el més respectat serà sempre els treballs d'aquells autors que ja són al cementiri, la respectabilíssima cultura fòssil.

 

NO HI HA ENTRADES

 

Ja en l'obra "el Príncep" exposava la desconfiança de deixar-se afalagar per les adormidores carícies i vanitats d'aquest món. Cal fugir de l’exit com d'un  pervers conseller. La societat, ella mateixa, fagocitarà qualsevol impuls que l'hagi de qüestionar.

 

DEMOCRACIA  ESPAÑOLA

 

Avui les paraules estan gastades, han perdut el seu valor. La sacrosanta democràcia s'ha convertit en l'amable màscara sota la qual "tot s’hi val" .

Una centenària cultura de la repressió ha arribat a convertir tot un poble en la mínima expressió del que hauria pogut ser.

 

Quan una ciutadania no ha tingut l'autoestima de vèncer el despotisme d'una minoria que sempre l'ha governada, dirigida i educada i s'ha preocupat de sufocar qualsevol espurna de rebel·lia, es continuarà celebrant la ignorància i la vulgaritat en contraposició a una ridícula elit que es vanagloria de la seva estultícia.

 Així i gràcies a tot això, subsisteix la curiosa Democràcia Espanyola.

 

EUROPA I ELS REFUGIATS

 

Ja no se'n recorda ningú i ningú voldrà parlar dels deu milions de víctimes que el Rei Leopold II de Bèlgica va causar a la República del Congo, per no parlar dels prínceps balinesos que amb les seves millors gales avançaven orgullosos davant de les tropes de l’exèrcit holandès que els anaven afusellant com si fos una atracció de fira, per no parlar de les barrabassades de les tropes del Regne d'Espanya amb totes les colònies d'ultramar, i així una llarga llista de dominació  i espoli més enllà de les fronteres de la Comunitat Europea.

 

Sí, "Qui sembra vent recull tempestes" i això és el que ens passa quan veiem aquestes hordes de miserables que intenten subsistir amb les deixalles de les nostres economies irracionals.

 

 

EL GRAN TITELLAIRE

 

En aquesta filmació, el personatge s'expressa en un idioma que ningú  no parla però que tothom entén. Es tracta d'un recurs que ens remunta a l'edat medieval, quan els trobadors i  els joglars es desplaçaven d'un país a l'altre amb freqüents canvis de llengua.

Amb gran proliferació d'onomatopeies i paraules inventades però que s'aproximaven molt a sentit d'allò volien comunicar, aconseguien fer-se entendre, introduint entremig algunes de les paraules que havien après. D'aquest idioma se'n deia  Grammelot".

  “Gran Titellaire” manifesta el seu poder davant del ciutadà impotent de reconèixer que en realitat l'està manipulant.