Aquest curtmetratge tancava una trilogia del llenguatge surrealista i de crítica social.

El personatge es veu submergit en un mar d'ansietats irresistibles que el porta a comprar, cada vegada més i més, nous productes de consum.

EL CONSUMIDOR

Una sèrie de situacions teatralitzades ens denuncien aquests conceptes genèrics que configuren aquesta "societat de consum": l'oferta agressiva dels nous productes (electrònics, electromecànics, electromagnètics, ... sense els quals ens sentirem desgraciats, i que no obstant això la seva possessió acumulada pot alinear-nos, .... Els personatges vehiculen "conceptes" arquetípics, la seva actuació té un cert aire de mim. El context / decorat reforça per la seva idoneïtat i simplicitat aquesta plasmació intencionada d'aquells "conceptes": un "600", turmix, telèfons ...

Una sèrie de mans impersonalizadas "ofereixen" primer, i obliguen després.

El film denota un molt bon nivell de producció, potser un nivell desacostumat en el món dels curts per aquestes terres. La realització i actuació és també molt lloable. En fi és un dels curts més interessants de la producció espanyola.

I, no obstant això, el públic (¿potser és lògic?) Primer se li nota incòmode, després molest i finalment comença una tímida protesta.

EL CONSUMIDOR és un film suïcida. La seva producció reclama la difusió dins dels circuits comercials, i en la majoria de sales seva exhibició prologarà o epilogará a la insistent sèrie de "spots" publicitaris. No és cap incongruència, si de cas serà una circumstància difícilment repetible, ja que els exhibidors rebutjaran el film. És allò de les pedres i la teulada propi.

EL CONSUMIDOR part de la proposta distanciada, lleugerament paròdica, però prou propera a la realitat quotidiana com per molestar a l'espectador. No reprodueix l'estructura del "spot" però sí el context en què s'insereix. És una representació irònica

MARTI ROM.Cinema 2001. No.2. Madrid. 11/1983