Aquest espectacle es presentà en el marc del Festival Internacional de Sitges, dirigit per Ricard Salvat, el qual no em va posar cap trava quan li vaig dir que volia fer una presència sobre una catifa de metacrilat, amb llum pròpia i dissenyada per l'escultor Enric Pladevall, davant de la porta del cementiri, a les 5h de la matinada, a l'alba.

Sobre aquesta catifa de metacrilat il·luminada, es presenta la figura darrere d'una placa, també de  metacrilat i transparent, a través de la qual es contempla una presència que simbolitza el vel de Maya. L'oficiant, lentament, es trasllada fora d'aquesta transparència per assumir el buit, el no-res; la presència de la mort. La “Dansa per un moment de silenci” acabava amb una immobilitat en la qual l'oficiant comunica als assistents el codi energètic de la mort.

En oferir-me com a oficiant en aquest canvi de substàncies, convidava l'espectador a fer ressonar en si mateix l'absència de qualsevol filtre i arribar així a la quinta essència màgica i lluminosa de l'ésser humà.

Mor la nit, neix el dia i l'oficiant dansa aquest minut de silenci, que celebra profundament la mort i la vida en andrògina fusió.

Albert Vidal

Enric Pladevall

Sergi Lozano

Ferran Albalat

Leopold Samsó

Fotògraf Leopold Samsó