Aquesta experiència fou molt singular, potser difícil d'entendre a través dels paràmetres de les arts escèniques. Els 3 executants creaven un espai sonor partint d'un so pur i únic.  Iku Kawajiri, una actriu de butoh japonesa, alliberava enmig del silenci un so de campana índia, seguint un tempo lliure i no obeint a cap mètrica racional. La mateixa pauta serviria per a l'escultor Enric Pladevall, que amb una flauta de bambú monosònica completava la percussió alternada sobre 2 troncs buits.

Cada executant alliberava el so seguint corrents energètiques internes i amb total independència dels altres dos. No cal dir que la presència d'un hipotètic públic hauria falsejat la producció de sons, ja que irremissiblement s'hauria hagut d'acomodar a l'expectativa externa.

Tot això potser explica per què vam decidir de fer aquest concert a l'alba i al mig de la plaça Major de Vic, havent-nos assegurat abans que en aquella hora no hi circularia ningú.

Una anècdota simpàtica va ser que, mentre recollíem els instruments, em vaig adonar de la presència d'un agent de la guàrdia urbana que cautelosament es dirigia cap a nosaltres després d'haver estat ocult durant la sessió. Arribat a prop nostre i, tot s'ha de dir, amb bones maneres, em va preguntar sobre el significat del que havíem estat fent, ja que hauria de donar-ne explicacions si algú li ho preguntava. Li vaig respondre que senzillament era un concert en viu i en directe però amb la condició de l'absència de públic.

Gens convençut amb les meves paraules i buscant com poder donar una explicació "correcta", em va respondre: "Miri, jo no entenc el que fan, vostès, però diré que estaven fent una publicitat".

Amb aquest acord, vam quedar tots satisfets; jo, per no ser molestat, i ell per no haver de molestar cap autoritat per justificar una cosa que no entendria ningú.

Concert "Música orgànica-I". Esglèsia romànica de Santa Maria de Barbarà.Sabadell

Vam buidar l'ermita de bancs i vam posar gespa de plàstic a terra; en entrar se sentien aromes de diverses plantes i s'oferia té als assistents. si entrava en un teatre o un fumador d'opi. No hi havia context, tan sols ambient, atmosfera.