Durant les meves llargues estades al Japó seguint els ensenyaments del gran mestre Kazuo Ohno, vaig poder acostar-me al que llavors es considerava el santa santorum de la dansa butoh, el Pla B de Tòquio, dirigit pels artistes més destacats d'aquest gènere, amb Min Tanaka i el seu grup Mai Juku.

Em vaig fer amic de Min i em va preguntar si podia fer algunes classes de drama en acrobàcies als components del seu grup.

Em van ajudar a fer unes impressions de "giotaku" en el meu cos nu tenyit de negre. Aquestes teles acompanyen “Omoide” (memòria) en l'espectacle de dansa que vaig presentar al Pla B de Tòquio.

En aquest treball ballava, amb el cos seminu i tacat, els records que un ésser humà té en els últims minuts abans de rendir-se a l'omnipotent abandonament, als braços de la mort.

Aquest ball es va realitzar enfront d'un monticle de terra en el qual m'estava enfonsant lentament.

Algunes actuacions són una premonició del que apareixerà uns quants anys més tard. Estic pensant en  “Alma de Serpiente”, del 1987.