Any

Gènere

Obra

Estrena

1991

Concert de chant  tellurique

Le monde, le diable et la chair

BAYONNE, France

 

 

 

A poc a poc va anar aflorant el que es constituiria com un principi de dramatúrgia. Aquella Serp que havia sorgit de les entranyes de la terra després de la seva letargia, anhelava la trobada amb el seu complement antitètic. La Serp desitjava fondre’s amb les energies de la flor del lotus, conscient o inconscient que només així es podria engendrar el Príncep, el Príncep dels sentits.

La Serp havia sorgit de la terra i iniciava el seu itinerari cap a l'estatge de la Flor del Nenúfar. Però no seria pas sense dificultat; hauria de suportar la càrrega de travessar tres estadis diferents.

El primer seria la trobada amb el Món. Aquest Món que oferia bagatel·les i vanitats a canvi de seducció, a canvi de l'absència i confusió de l'esperit; un Món que tempta tanta gent i de les xarxes del qual tan pocs aconsegueixen escapar-ne un cop hi han estat atrapats.

A l'esperit de la Serp no li feien por els embats i la quincalla del Món, perquè s’encaminava cap a una destinació més gran.  Reconfirmada en la força de la seva entitat, la Serp va fent el seu camí, on hauria de trobar algú amb qui curiosament sovint se l’havia associada, algú que no li era del tot estrany: el Dimoni.

La Serp va saber mostrar al Dimoni que sabia on bategava el seu cor, va saber mostrar-li que, abans de repudiar-lo, sabia estimar en ell l'àngel caigut que havia tingut el coratge de rebel·lar-se davant dels ulls que s'anomenaven detentors del bé o virtut. Havia sabut entendre l'androgínia de qualsevol fenomen aparent; que la llum no podia existir sense la foscor, que hi ha el Bé i el Mal i es necessiten mútuament per afirmar la seva existència. També va saber demostrar al dimoni que coneixia el camí més enllà del Bé i del Mal, i amb això es va guanyar la seva confiança i el respecte.

Abans d'acomiadar-se’n, el Dimoni li va dir: "Has sabut vèncer l'amor del Món, has sabut vèncer l'amor del Dimoni, però estigues alerta, Serp, que a la Carn et condueixo."  Cautelosa per l'advertència del Dimoni, la Serp va continuar el seu camí conscient que qualsevol descuit podria arruïnar el seu viatge.

Aquesta era la trobada amb l'anhel reproductor, una força immensament superior a les voluntats i les intencions de cada subjecte. La Carn embadaleix, posseeix i subjuga. Ningú no és immune als seus encanteris, només el savi sap entrar-hi sense sucumbir i així convertir en llum el seu lliurament.

Aquest tercer estadi, que aparentment no presentava cap obstacle, va ser el que la Serp va travessar amb més perill, perquè hauria pogut confondre l'anhel amb el que anava  trobant, el camí amb allò a què mena. Sí, la Serp es va lliurar, va sucumbir, es va banyar en el desig i només, per fi, va poder obtenir com a recompensa sentir el seu cos transmutat en llum.

Ja era aquesta la Serp lluminosa, la que havia transmutat la Carn en llum, el desig en amor, l'acte de fusió en suprem verb. Ara ja estava preparada per apropar-se a l'estatge del Nenúfar.

 

A finals del 1991, tot Catalunya s'enorgullia amb els preparatius i la propera celebració dels Jocs Olímpics. Nosaltres ens preparàvem per presentar el primer resultat de la nostra experiència al Festival de Baiona, al País Basc francès, amb el títol “Le monde, le diable, la chair”.

Maria de Marias encarnava el Món; Manu Lagarda, el Dimoni i Mandi, la Carn.

La nuesa de cos i ànima durant tot l'espectacle no va comportar cap comentari al·lusiu, en l'estrena a França, però no va ser així al Festival de Múrcia, on vam arribar a tenir un piquet d'extrema dreta a la porta de l'església (desconsagrada) on havíem presentat el treball, i per això vam haver d’escapar corrent per la porta de la sagristia.

Afligit, vaig tornar a Barcelona en constatar tot el que li faltava a aquest país per poder transcendir els dogmatismes conceptuals del que són i signifiquen les coses. Com deia Joan Brossa, "és nedant contracorrent que és fan muscles".

 

 

MUNDO, DEMONIO Y CARNE

 

Monólogo enterrado de Alma  de serpiente

Como un falo erecto

por la vagina abrazado,

permanezco sereno,

envueltos  los pensamientos

y en mi tierra sepultado

Aquí  espacio y unidad

una misma cosa son

Desde el fondo de mi no manifestarme

los dos sexos unidos están

Omnipotente abandono,

no me dejes en mi viaje y en mi buscar

 

 

Diálogo de despedida de Alma de serpiente con la Tierra

Las fibras de mi cuerpo ansían el despertar

Voy a abandonarte benefactora sin gesto,

cálido y tierno fondo de la tierra

Serpiente, tú que de nosotras las caricias percibes, podrás disfrutar de la oscura mirada

que en tu ser todo lo ilumina,

conciencia de las profundidades.

Distante ante el bien y el mal,

serás temida y perseguida

Quien cercana a ti se sienta,

cercana a nosotras, la tierra, estará

El aire cubrirá un lado de mi cuerpo

El otro, siempre cercano a ti, tierra,

por el mundo verás

Ni en mi más feliz momento

nada de ti he de olvidar

Ve ya y atraviesa el puente

que de nuevo a nosotras te llevarà

 

 

Diálogo de Alma de serpiente con el Mundo

Serpiente:

 

 

Tierra:

 

 

 

 

 

 

 

Serpiente:

 

 

 

 

Tierra:

 

 

 

Mundo:

Serpiente:

Mundo:

 

 

Serpiente:

 

Mundo:

 

 

Serpiente:

 

 

Mundo:

Serpiente:

 

 

Mundo:

 

O, tu infirme constancia que en el amor se busca

¿De dónde procedes  tú que en mi espíritu navegas?

Soy yo, el Mundo, dicha  y riqueza,

admirado y envidiado

Conmigo gozarás de lo exquisito

No de ese soñar se nutre

quien  su cuerpo en tierra descansa

Eres emoción y pensamiento

Tu mirada inmoviliza la apariencia

Déjame que te acaricie

Asperas se me hacen en la piel

las adormecientes caricias,

vanidades de este mundo

Aléjate del incauto que cerca de sí camina

Lejos yo de mí perderás la mirada

que de la ilusión que a la cima te llevó

la raiz conoce

Sabes que en mí el mundo es un pasar

y que a mejores mundos aspiro

Semilla somos de nuevos mundos

y fruto de los pasados

En ti, serpiente, nuestro mundo,

con las aguas primordiales se fundirá

y por ello, dulce  guía en mí tendrás

 

 

Premonición del Demonio

Serpiente:

 

Mis entrañas se funden con la tierra

Bañado en la firme incertidumbre

de quien no conoce

Porque lleno de amor

no separa de sí

Desde  ese oscuro fondo común

te recibo

 

Diálogo de Alma de serpiente con el Demonio

Serpiente:

 

 

 

 

Demonio:

 

Serpiente:

 

Demonio:

 

 

 

Serpiente:

 

 

Demonio:

 

 

 

 

Demonio, rebelde  defensor de las fuerzas de la tierra

incomprendido y perseguido guardián

de la emoción más profunda

No vienes tú  en contra mía

que de  mí cercano estás

Serpiente que desde mi misma tierra emerges,

pocos como tú mi dolor comprenden

Quien  en ti la sabiduría no intuye

como a lo maligno de sí mismo te ve

Ni bueno ni malo vivo

En la oscuridad hallo mi luz

En el calor  y silencio de la tierra

mi sentir

Tú que bajo nuestros pies

sorteaas las raíces de nuestra razón,

ven a mí bienamado diablo

Has sabido comprender el amor del mundo

Has sabido  comprender el amor del demonio

Pero ponte  en guardia, serpiente,

que a la carne te conduzco

 

 

Diálogo de la Serpiente con la Carne

Carne irrefrenable

que al yo, en su lugar más íntimo,

alcanzas

En ti, desuncido el espíritu,

en caballos de amor cabalga

 

En ti, sólido el miembro

y en tu mirada, amor

Blanco néctar hallará en ella su luz

 

Serpiente:

 

 

 

 

 

Carne:

 

 

 

PRENSA

Pdf. PIPIRIJANA. Egin. "Mística del oficiante" . Carlos Gil. 19/10/1991

Pdf. SUD OEST. Réinventé pour le corps. Pauline Pierrl. 19/10/1991

CATALÀ

español

english

Contacte

Inici

Reportatges  fotogràfics

Actor - Cinema/Teatre

Premis

Obres

Documentació

CATALÀ

español

english