Dins el marc del "Gran Tour", organitzat per  Fundació Coclea, aquest concert mereix una reflexió a part, ja que es va fer en una circumstància ben curiosa. El públic va ser convocat en un poble del Prepirineu i a una distància de 4 km. del lloc on s'havia de celebrar l'acte. Les condicions prèvies eren que hi havien  d'arribar a peu per un camí de terra i, un cop allà,  abans d'entrar a la sala on es feia l’acte, deixar el calçat i fins i tot el mòbil en unes bosses que recuperarien a la sortida. Un cop tothom a dins, s'oferia el concert, dedicat al poeta Antonio Machado; eren els seus dos cèlebres poemes "El Loco" i "A un olmo seco".

Un llarg procés d'investigació de gairebé dos anys, ha girat entorn a aquest estil de cant antic, denota algunes ressonàncies amb la música sufi i d'altra banda encara que no específicament com a gènere, sinó pels característics "quejíos" i melismes amb el  cante jondo.

Aquest cant es pot considerar com una natural evolució dels més de 20 anys de dedicació al cant tel·lúric, però en la modalitat de veu oberta.

El llaüt de Boughaleb Laarif i el tumbak de Jordi Rallo acompanyaven el cant antic d?Albert en aquesta insòlita experiència.