El Príncep (Cants, danses i discursos )

GÈNESI  D’EL  PRÍNCEP

Albert Vidal presenta aquest treball de la seva extensíssima obra artística com una cristal·lització d’un arc creatiu que es va iniciar el 1998, finalitzada la gira de “l’Home Urbà”, muntatge mundialment aclamat i autèntic precursor dels reality shows, tan populars en el mitjà televisiu.

Aleshores, i després de sepultar-se sota tres tones de terra, va iniciar un camí al marge dels codis establerts en el món del teatre, fins i tot de l’avantguarda, per realitzar un viatge que per moments va poder arribar a ser sense retorn i que el va portar a palpar, amb la seva pròpia experiència existencial  i artística, les arrels d’allò que és sagrat.

Així, veurem  Albert Vidal practicar el nomadisme sahelià amb les tribus bororo  del Níger, de vegades disfressat per no ser capturat com a hostatge per les  guerrilles tuareg del desert, o amb una altra disfressa per transformar-se en Mr.Goldy, actor de teatre eròtic dels locals més equívocs. Però això no fou impediment perquè mesos més tard el trobéssim meditant en una cova a prop de Rishikesh, a l’Himàlaia indi, o freqüentant els monestirs tibetans de la religió Bon i fent cants tel·lúrics sobre la màgica essència del món davant de centenars de monjos.

Àngel i dimoni en un mateix cos, Albert Vidal feia contemporàniament furor en les més sofisticades agrupacions sadomasoquistes de Londres, on fou aclamat com un gran mestre de l’avantguarda europea pel mateix Institute of Contemporary Arts.

En un llarg  període de 15 anys d’aprenentatge i transformació, vam veure aparèixer l’Albert en festivals allunyats de la seva ciutat natal, Barcelona, on de tant en tant presentava  cristal·litzacions del procés que el portaria a la gènesi del Príncep.

PRESENTACIÓ

Engendrat de la fusió entre la serp del coneixement i la flor del nenúfar, neix Kugu, «Príncep còsmic de l’univers i de la terra», mestre de mestres que reivindica la màgia i la bellesa originals del món.

El teatre on se celebra l’acte es veu transformat en una sala on es congreguen els seguidors del Moviment Tel·lúric Internacional per escoltar Kugu, el seu gran guia.

Diversos temes van apareixent durant l’hora i mitja aproximada de durada de l’acte, com ara el cinema, la condició de la dona, les residències de gent gran, els diners, les religions, la publicitat, el consum, etc.

No tan sols el que diu, sinó la manera com s’expressa Kugu, el Príncep, participen d’una revelació que a través del joc escènic comunica amb cants, mímiques, danses i discursos una nova visió del món, plena d’esperança; un nou estat de consciència de tota la humanitat que el Moviment Tel·lúric Internacional i Kugu, el seu suprem guia, anomenen «La via del Príncep».

CRITIQUES