| Any | 1973 |
| Gènere | Teatre visual |
| Obra | Miti e riti della borghesia |
| Estrena | Teatro Spazio Zero. Roma |
Conclosa l’experiència del Teatre de la Comune, em vaig instal·lar en un poblet a uns 30 quilòmetres de Roma, on vaig començar a escriure “Miti e ritti della borghesia”, evidentment fortament influït per Fo i els dos anys i mig d’immersió en aquella forma de teatre d’agitació social.
En companyia de cinc músics, vam estrenar al teatre “Spazio Zero”, dirigit pels militants del grup extraparlamentari El Manifest.
Entre les raons que en el seu moment m’havien impulsat a abandonar la companyia de Dario Fo, un dels mestres fonamentals amb els quals vaig tenir el privilegi de treballar en la meva joventut, hi ha el fet que no podia adscriure’m plenament a la seva manera d’entendre i exercir l’ofici, perquè jo sentia en el meu interior la manca d’un cert pathos i inquietuds metafísiques que sabia que no podria desenvolupar al seu costat.
Potser obeïa a aquell pensament de Nietzsche que diu que es recompensa malament un mestre si romans sempre el seu deixeble.
