| Any | 1985 |
| Gènere | Performance |
| Obra | Cosmogonia de l’home urbà |
| Presentació | Congrés Internacional de Teatre.Galeria Metrònom. Barcelona |
Un dia em vaig plantejar de presentar el fet d’existir com a matèria delictiva. Vaig escollir uns quaranta objectes (llum de taula, TV, màquina d’escriure, clauer, CD, calculadora,cendrer, paquet de cigarretes, encenedor, retrat de família, setrilleres, raspall dents, màquina elèctrica d’afaitar, pastilla de sabó, tallaungles, ulleres de sol, estilogràfica, agenda, motlle de sabates, targeta, bicicleta estàtica, bàscula, gerro amb rosa, barret, corbata, telèfon, bola del món, passaport, vas de whisky, matrícula del cotxe, novel·la, forquilla i ganivet, bústia) dels cent cinquanta que duc a L’Home Urbà, i els vaig col·locar en forma de cercle a terra, a la sala Metrònom de Barcelona, mentre jo m’hi estirava al mig.
Aquesta acció la vaig anomenar “Antropologia de l’Home Urbà”. Tot això va crear una certa evidència per a alguns; van arribar a insultar-me i a tirar-me oli i vinagre.
Una altra motivació que em va dur a fer aquesta acció fou de caràcter museístic, volia mostrar la nostra societat com a objecte a mirar, en què jo feia el paper d’home urbà com si fos una mòmia egípcia. Això té un sentit especial, perquè aquesta societat es creu el fi de la civilització i tan sols entén que es pugui mirar enrere (els egipcis,els ibers, els romans, els grecs, etc…) com a manera d’entendre aquest fi.
¿Què passaria si tots els objectes que acompanyen la nostra vida quotidiana –llum de taula, TV, màquina d’escriure, clauer, CD, calculadora,cendrer, paquet de cigarretes, encenedor, retrat de família, setrilleres etc… els veiéssim exposats d’aquí a 2000 anys? O la nostra manera de vestir, o l’aparent presència momificada d’un home urbà?
Quina mirada distanciada projectaríem sobre aquests objectes? Potser passaríem davant de les vitrines amb la mateixa actitud indiferent amb què observem objectes recuperats d’alguna excavació arqueològica.
En aquesta obra no hi havia acció. Tant els objectes com el personatge jeien a terra voltats d’un cercle fet amb guix on hi havia escrit el nom de cada cosa. El públic n’estava separat a una distància prudent per mitjà d’un cable d’acer que voltava tota l’exposició.
Pots viure, sense l’anècdota de la teva existència?
Això ho saben molt bé els animals. El gat que es trobava Sòcrates pel carrer és el mateix d’avui, perquè ells no estan sotmesos al concepte del temps ni de la història. De tota manera, potser mancat de la teva anècdota, no has pas de ser gens diferent d’un altre ésser humà que va viure fa 2000 anys. Tots dos podeu estar asseguts en la mateixa roca veient passar l’aigua del riu Antropologia de l’Home Urbà.