| Any | 1990 |
| Gènere | Performance |
| Obra | Canto telúrico a los cimientos del teatro |
| Presentació | EXPO 90. Sevilla |
Aquesta fou una bona proposició de Manolo Llanes, al qual s’havia encomanat la direcció del que havia de ser el futur Teatro Central de la Isla de la Cartuja, a l’Exposició Universal de Sevilla. “Albert, s’està construint el teatre, ja n’hem començat els fonaments. Podries fer una performance justament per a aquest moment de la construcció?”
D’alguna manera, Manolo Llanes havia connectat amb l’etapa del “Xamanisme Industrial” en què em trobava i aquesta vegada sí que m’encaixava plenament i a més era un estímul.
Això no obstant, li vaig respondre: – “Molt bé, vinc a Sevilla, faig un volt per aquest lloc i et dic si se m’acut alguna idea, sense cap compromís. Ara mateix no sé què podria fer. Si et sembla bé, m’envies un bitllet d’avió i vinc”.
Faltaven 18 mesos per a la inauguració del que havia de ser l’Expo de Sevilla. En visitar els fonaments del Teatre Central, em va sorprendre la quantitat de màquines excavadores que hi operaven frenèticament. Vaig imaginar-me un ballet d’excavadores circumdant l’espai a ritme de pasdoble.
Com a oficiant tel·lúric, m’impregnaria i em deixaria posseir per l’esperit d’un toro que ha de ser sacrificat i amb la seva sang aplacaria els esperits del lloc.
En la imatge final d’aquest ritual i creant una metàfora de l’arrossegament de les mules, un helicòpter hissava el cos jacent de l’oficiant i a uns 200m d’alçada, amb l’acompanyament de l’Orquestra Municipal de Sevilla, renaixia en un esperit alat que, ballant als compassos del Vals de l’Alegria, desapareixia en el cel.
En un intens mes de treball, vam realitzar els assajos amb els més de noranta participants i amb l’estimable col·laboració de Maria Escobedo com a ajudant de direcció.
CERIMÒNIA DE BENEDICCIÓ
Processó de màquines
L’oficiant, seguit de les màquines excavadores, en formació serena i ordenada, es dirigeix al fossat tel·lúric on han estat implantats els fonaments
Salutació ritual
Finalitzada la processó, de manera tranquil·la, l’oficiant i les màquines ocuparan el seu lloc davant del fossat tel·lúric i iniciaran tots alhora la salutació ritual. Les pales alçades i l’oficiant dret, es prostraran respectuosament, amb la seva omnipresència. Un cop l’oficiant estigui al centre dels fonaments, les màquines pararan els motors.
Ballet de màquines
Un breu i intens ballet de les màquines amb les seves pales submergirà els presents en les delícies i vicissituds de l’esperit de l’home que celebra el sentit del seu treball.
Cant tel·lúric
Des del silenci creat en el moment de les evolucions, les ressonàncies internes del cos humà invocaran les divines forces de la terra que han acollit la implantació dels fonaments i en sol·licitaran els seus poders benignes.
Dansa d’imposició de mans
Imposant les seves mans cinc vegades sobre els fonaments, l’oficiant beneirà aquesta obra de l’enginy i les quimeres humanes.
Marxa de la banda municipal
Des d’aquest recòndit i florit lloc, Albert Vidal abandonarà en espiral ascendent els seus semblants, tot evolucionant en l’aire a ritme de vals.
Pluja de pètals de clavells
Uns pètals de clavells baixaran sobre tots els espectadors i aquells qui han contribuït a cercar l’emplaçament i construiran aquest futur temple dedicat a l’amor i a la comunicació entre els éssers humans.
PREMSA
El periódico. “Albert Vidal, 20 años en busca de un lenguaje insólito”.Gonzalo Pérez de Olaguer.25/11/1990
La vanguardia. Vidal en las entrañas de un nuevo teatro. Santiago Fondevila. 22/11/1990. No.39137
El diario 16. Sevilla 92. Un canto telúrico de Albert Vidal a los cimientos sirvió de apertura del Teatro Expo. Javier Rubio. 21/11/1990. No.4869
El correo. Albert Vidal inauguró en la Expo un nuevo “templo de la comunicación”. Carmen Carballo. 21/11/1990