| Any | 1993 |
| Gènere | Teatre de varietats |
| Obra | Variedades eróticas |
| Estrena | Teatro Alfil. Madrid |
LOS ESCARABAJOS DE ORO
Abans d’arribar al diamant negre que en realitat era el molt original espectacle “Monk of chaos worshipping the bull” que vam muntar a Londres i vam portar de gira per Europa, havíem de posar en pràctica també una aventura i risc existencial. Calia experimentar en viu els recòndits laberints de la nostra societat. Així, ens vam entregar com a matèria de treball a experiències que no hauríem viscut d’una altra manera.
Sí, el disseny i els amaneraments dels cortesans culturals encara no havien emmudit aquells atractius submóns de la cultura. Però això no era suficient. Calia mantenir sempre el somriure interior, la distància suprema que et permet sobrevolar les circumstàncies de la vida.
Aquest va ser el món de les subperformances i a través del qual vam conèixer un gènere llavors encara més menyspreat que el de la revista i que era una forma de teatre eròtic lumpen. Per a aquest gènere vam formar la Companyia Los escarabajos de oro i el seu Director Mr.Goldy, qui aquí us parla, acompanyat de la perillosa Mme. Durga i l’evasiva Mandi.
La síntesi escènica es va traduir en l’estrena de Variedades Eróticas al Teatre Alfil al juliol del 93 durant un mes i a taquilla tancada.
Variedades Eróticas era el joc de la seducció, assignatura necessària per al proper espectacle que ens havia encarregat l’Institute of Contemporary Arts de Londres: assumir la total llibertat del cos que coneix la seducció però que sap transcendir-la.
Malauradament, les imatges no han pogut resistir el pas del temps. Hem pogut rescatar només algun àudio d’aquest espectacle.
Benvinguts als racons crepusculars del laberint, on els halos del sexe i l’erotisme acaricien les vostres pells, faran olor vostres fluxos i es delectaran amb suau mirada en fantasiosos desitjos.
La sang de l’atenció us s’ennuvolarà la mirada, les venes del vostre cos vessaran l’apetitós líquid, les orelles es delectaran amb els esgarips del vertigen.Y vostres sexes seran convidats a la dansa sagrada dels sentits.
BLUE IS BLUE
El morbo sa, l’abundància de sensualitat en carn jove, exhalava erotisme per tots els porus de la pell en el seu incessant desig d’amor, de contacte, de fusió.
Quan la vaig conèixer, treballava en el seu circ com a trapezista i estava profundament enamorada de la seva parella artística. Una relació ideal, els “Ocells blaus”, però, ah!… El fatal destí va esdevenir una tarda del mes de març. La pluja picava fort contra la lona del circ, el públic esperava ansiós l’arriscat número dels “Ocells blaus” a 20 metres d’altura i sense xarxa: “El petó en l’aire”. Molt perillós per a una ànima enamorada. El va voler retenir massa temps en els seus llavis. Ella es va salvar, però ell, quan es va girar no va trobar altra cosa que el buit i la mort. Des de llavors, Mandy, la trapezista, es passeja pels cinc racons del món sense comprendre com és que la vida va poder ser tan cruel amb ella.
Sorgirà un altre heroi que sàpiga besar sense perdre l’ànima? Per a vosaltres, aquest dolç i irrefrenable turment de dona, la nostra estimada Mandy.
LA PENITENT
Mea culpa, mea culpa, mea grandíssima culpa, sóc culpable i, per tant, contínuament i ardorosament penitent. Així se’m va presentar una nit Madame Durga, confessant com en el més profund de la seva vagina palpitaven les delícies del dolor. I així la veureu ara, sincera i lliurada, complaguda en el seu abandonament i gaudint de les seves mortificacions.
No arribareu mai a ser una perfecta mestressa, una mestra en l’art del càstig si no coneixeu l’intens orgasme mental del vostre esclau en la seva submisa acceptació.
Si assumiu la vostra ascesi a l’autopunició, ella us comprendrà, us estimarà; podreu enfonsar-la, maltractar-la, no hi haurà humiliació exquisida que faci callar el seu desig de continuar.
Pateix, Durga, pateix.
AMOR I DOLOR
Qui m’ho havia de dir, quan em vaig comprar tots aquests artefactes en una prestigiosa sex-shop, que acabaria sent esclau del meu propi afany de dominació. I és que quan la veig estirada davant meu, excitant-me amb les seves natges, no puc fer res més que sucumbir a la seva diabòlica luxúria.
Ah! Per què et deu agradar tant patir i per què et deu agradar tant fer-me patir… de plaer?.
TORN DE NIT
Planxadeta i emmidonada, en el silenci dels llargs passadissos on els pacients esperen ansiosament la seva visita, es passeja, pudorosa, la infermera. Amagada en els encarcarats davantals, batega furiosa la seva carn reclamant amor.
Les normes de l’hospital no li permeten de lliurar-se als secrets que amaga la seva ment. Però seguiu-me, la sorprendrem al lavabo, on, aliena a les mirades intruses, es deixa anar i es lliura als fogosos impulsos del seu cos delicat, tendre i suau.
El morbo blanc a “Torn de nit”.
LA GATA
El que abans era una corda que li oprimia tot el cos, s’ha transformat, pel malabar joc de les seves mans, en un seductor i sensualment nociu… fuet.
Miolant les seves gràcies es passeja joiosa per les teulades nocturnes de la libido urbana.
EL GABINET DEL DOCTOR MABUSSE
Curosament embalsamada, vaig guardar el meu amor en un lloc ombrívol i apartat. Els millors especialistes havien aconseguit recompondre les parts més deteriorades del seu cos després de l’horrible accident. Ebri d’emoció, cada nit restava davant de la immaculada puresa d’aquell bell cos nu.
El lliurament total i l‘inerme erotisme que emanava aquella carn, en l’estatge del silenci, suscitaven en mi l’aparició de morbosos i inconfessables desitjos. Anhelava unir-m’hi en el reremón de les passions prohibides; dormia sota la seva llosa per preparar-me per a la trobada suprem.
Una nit, la realitat i el somni es van fondre en una inenarrable visió.
PREMSA
Pdf. EL MUNDO. El sexo como acceso a lo telúrico. Elena Pita. jul/19/1993
Pdf. EL PAÍS. Albert Vidal trae morbo y sexo a Madrid en su nuevo espectáculo. Rosana Torres. 08/071993