Menu
Després d’haver-hi estat immers durant 5 anys en terres mongoles gravant cants tel·lúrics i convivint amb els últims xamans de la Serralada de l’Altai,em trobava ja als Pirineus ultimant l’escenificació del personatge El Príncep. La fascinació pel món de les màscares em va portar a alliberar aquestes expressions objectives que tant sempre m’han seduït, fotografiades per la meva amiga i col·laboradora Maria Escobedo.
Sobre imatges, capturades d’un video de Humà humà filmat per María Escobedo, va procedir Oriol Vilaseca a digitalitzar les imatges fins a aconseguir aquests Black Buddhas o deïtats de les tenebres.
De retorn de Bali per instal·lar-me definitivament a Barcelona, el fotògraf Joaquin Muntaner em va convocar per a una sessió de fotografies, que jugarien amb el contrast de la presència i posis d’una model amb màscares populars del teatre de Topeng de Bali i jocs d’expressió amb aquestes mateixes màscares.
Quan vaig conèixer al gran ballarí de Topeng, el mestre Gunka, li vaig comentar que havia quedat fascinat per l’art que practicava i que em sentiria molt honrat de poder rebre alguns ensenyaments de la seva persona que m’orientessin en l’art del port de la màscara. A poc a poc la filosofia i la cultura orientals anirien fent mossa amb el meu procés creatiu.
Sobre fotografies del meu germà Victor Vidal llavors resident en Bali, ha realitzat Oriol Vilaseca el següent fotomuntatge.
